Qui ha deixat solta a la vida?

Assegut a la plaça Saint Anne
els dissabtes pel matí
veus passar la vida

Mai creuries que la comprendries, la vida
i ara es presenta efront teu, sobtadament
un fred matí d'hivern

I la vida té forma de jove pelroja que camina distreta
amb una garba de flors grogues a la mà

I d'ancianes que passegen molt lentament un gos

D'aquella xica que una nit vas conèixer i ara
-no saps per què-
torna al teu cap

I del carrusel de Jules Verne que gira i gira a la plaça omplint-la de música d'època i dels talons que fan tac tac tac acompasadament a la música que t'arriba de no saps quin indret i dels cabassos de vímet plens de pomes que passen per davant teu i de les pomes mateixes i les botelles buides a un cantó i d'això i d'allò i de Tu.

Escèptic... mai creuries que entendries la vida.