Encara no he pogut abandonar la costum de no tornar a fer el llit durant molts dies sempre que passes per ell. Procure aixi intentar conservar per sempre més la teua preséncia ahi, al meu costat, entre els llençols. Si tanque els ulls crec escoltar encara la teua respiracio constant, ritmica, unica.
Potser és també per aixo que m'agrada que fumes. T'incite a fer-ho, t'obligue. Ho faig per tal de que impregnes amb la teua essència les parets i les cortines. Conserve desprès les cendres i les burilles com si foren reliquies d'una deessa sagrada.
No puc evitar-ho. Desprès de quatre mesos aci i altres tantes nits...
La paradoxa de la formació contínua
-
Estimat senyor Wert: En primer lloc, volia demanar-li perdó. Sí, sí, perdó.
Veurà, jo sóc d’eixa generació perduda que es va creure que el sistema dóna
seg...
Fa 5 hores
4 comentaris:
Tu sempre tan romàntic.
Lo de no fer el llit ho entenc, però lo del tabac... ara que m'ho he deixat, només de pensar-ho... quin fàstic! ;)
Joako, perla meua. Què bé que tornes a escriure, encara que siga a uns pocs dies de tornar a la terreta.
Tinc una carta per tu damunt la taula i està agafant pols... Igual, t'escric altra de nova. Hehe!
Molts besets, romanticot!
Joako, tria a les teues muses lliures de nicotina, que cada volta fa més fàstic el fum!
Estem esperant que tornes.
Publica un comentari