Necessite poques coses per a ser feliç... cafè, vi, Estellés, Cortázar, Martí i Pol, Jules Verne, Marx, dormir abraçant-te amb les cames -totes les parts del teu cos en contacte amb el meu-, la muntanya, l'horta, l'aigua recorrent lentament els cavallons, Edith Piaff, Miles Davis, el Botifarra, Estopa, Wagner, Cartier-Bresson, Joan Colom, Duchamp, Sibèria, dada, Camarón de la Isla... i café.
7 comentaris:
temps al temps... hehe
Eps... no m'havia fixat en la imatge de moda... El Paco Cabanes... gran pilotari, millor cocainòman, i excel·lent fanfarró...
Cavallares: va de bo!
Ara que s'acosta l'estiu, els llençols sobren!
Joako, he tornat per aquests confins; seguiré llegint-te de més a prop.
Un beset
a veure si et deixes caure més per aquí es troben a faltar les teves paraules...ara toca una mica de rollito eivissenco no? Besaetes!
M'he quedat pensativa amb el títol...
Un beset gironí : )
Barcelona mola més encara amb Sol!
:P
Publica un comentari