M'agrada viatjar en dies de boira

M'agrada viatjar en dies de boira,
molt a poc a poc travesse el país, des del sud fins al nord.
Ho faig imaginant les muntanyes amagades sota l'espesa la capa blanca,
aleshores jugue a endevinar els seus noms
Mondúver aci, Moncabrer allà, el Benicadell imponent.
Al baf dels vidres dibuixe, molt lentament, les seues siluetes.
El meu dit les dibuixa com si les calcara
com si les creara
com si, en definitiva, les fera sorgir de sobte de sota la boira.

Com el meu índex fa sorgir els teus mugrons quan alguna blanca tela cobreix, insinuant, les teues sines i lentament calca, sobre el baf del vidre, les teues sinuositats.