Les tortugues dormen.
Fa 13 hores
dilluns, 2 / novembre / 2009
Des de les teulades
Convent de Sant Domènec, Parròquia de Sant Felip Neri i Sant Tomàs, Sant Joan de l'Hospital, Santa Caterina, Sant Esteve, Sant Nicolau, Sant Llorenç, Sant Martí, el Micalet, Sants Joanes, l'església del Carme, Sant Agustí, la torre romànica de Sant Salvador... junts, comptàvem els campanars des de les Torres de Serrans. Solíem pujar-hi junts al cap vespres, quan el sol tenyia de taronja les teulades de la nostra València.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Tornaré i hi tornarem!
:)
Una coseta, la torre de sant Bertomeu (o Bartomeu?) és barroca XD.
La torre de Sant Bertomeu és un pegote i prou xD
El que és un pegat és l'edifici adjacent, d'un casticisme de postguerra horrible, en realitat la torre de sant Bertomeu és el que queda de l'església homònima, construïda el 1239 i reformada durant el barroc, enderrocada després de la guerra civil.
Perdó per la paragrafadadà, XD.
Val, gràcies per l'aclariment. Jo ho entenia com que desprès de la guerra fou la torre original la que s'enderrocà i es tornà a construir.
Pobre sant bartomeu!
Que bohemio y al mismo tiempo socialista/comunista, Blake tenía razón, cielo e infierno parece que pueden encontrarse...o no. El tiempo hablará.
Una visió que m'encanta, sobre tot de vesprada. Ah, Sant Bertomeu, enderrocada després de la Guerra Civil... per a que després es fiquen amb els rojos. Fou la destrucció d'un important patrimoni històric, una de les primeres esglèsies construides després de la conquesta cristiana, i ademés, parada obligada en la ruta cap a Palestina de peregrins i croats.
M'apassiona la teua proposta. Encara arribaríem a temps al cicle de la Nouvelle Vague, saps? Acabe de veure Hiroshima, mon amour des del llit.
Que bonic sempre el que escrius. Però que bonic.
Un beset.
Publica un comentari