Uns obrers viatjaven al tramvia, units per eixa consciència de classe que els és característica.
Tot mirant les daurades cuixes d'una turista, es burlaven amb sarcasme dels qui anaven a passar el dia prenent el sol a la platja quan el tramvia s'aturava a la parada de les Arenes. Un poc més endavant baixaven. L'esposa i la filla els esperaven amb gran joia escrita al rostre. Li duien un entrepà embolicat en unes fulles de diari.
5 comentaris:
Grande y pequeño. Poderosa combinación, si señor.
Aunque ¿irreal tal vez? Años atras, cuando el crack economico (porque la crisis aun está y durara para aquellos que no tienen pasta), recuerdo a los obreros endeudados hasta las cejas para comprarse un Audi e irse con la mujer y los hijos de vacaciones a Mallorca.
Pero ahora que estan arruinados y que no pueden hacer frente a las deudas bancarias, supongo que su perspectiva economico-social será bien distinta...
¡Salud, Revolución, y París para todos!
Un text molt poètic amic...
I qui és esta rubia...? ¬¬
xD
Quan he llegit lo dels obrers amb la seua consciència de classe he pensat:
"Els clàssics de l'economia podien haver encertat amb l'homus económicus i ara potser els obrers del tramvia estarien agafant les eines però no per a treballar"
en fi, no sé si t'ho he dit mai però m'agrada el que escrius. Potser amb aquest blog aprenc algo d'art, que en història de l'art estic molt verd i els examens estan ja ací.
saluuuuuuuuuuts :)
Ja has anat a veure la meua pel.li??? :P
Publica un comentari