La sèquia de Mestalla

Els matins a l'horta, abans de que l'enllumene el sol, es plenen de l'alegria de l'aigua, del seu moviment vital plena els marges entre llargues canyes furtives moreres i dolços esbarzers. L'alba la sorprèn omplint a poc a poc les sèquies, eixint per les seues boqueres, farcint de vida totes les venes d'aquest cos primigeni i dur. Les parades, la robusta fusta que l'aigua colpeja als rolls, colant-se amb força per les seues escletxes. El pas cansat de l'humil llaurador.
Sèquia de Mestalla, Paterna, Carpesa i Benimaclet. Els braços d'Alegret, Escamarda i Les Files, la pissarra del torn a l'alqueria del Xispes. A cop d'aixada descobrixes la saó enllumenada pels primers rajos del dia i et fa sentir feliç.
Et fa sentir dignament ple.