Estiu

Algunes nits d'estiu, anàvem a Godella a sentir albades, les veus trencaven la nit de l'horta, la foscor que a València tant desitjàvem.
Desprès, tornàvem caminant per camins abraçats de camps de xufes. Borbotó, Carpesa, Tavernes. El so dels grills omplia l'espai i a vegades passava un cotxe que ens enllumenava sobtadament el rostre. El nostre rostre torrat pel sol.
El camí se'ns feia curt entre esperances i somnis en veu alta.