La font de la falzia i els records.

A la Safor, entre Ròtova i Almiserà, hi ha la font de la falzia, es diu així perquè allà creix la falzia, un tipus de falaguera que recorda als cabells de les deeses i que popularment es diu que serveix per marcar les pàgines dels llibres més passionals.
Allà brolla aigua des de l'interior d'una profunda escletxa a la roca, brolla l'aigua que banya aquella vall del Vernisa, esguitada per la murta i per les taques roses del baladre. L'aigua que abastia el monestir de Sant Jeroni.
Protegida per un mur, brolla l'aigua de la font de la falzia i a través d'un forat pots introduir el capa l'interior del mur i sentir, apassionadament, tots els sons d'aquest poble. Tots els sons d'aquest poble barrejats amb la plenitud del brollar de l'aigua clara i sonora. Sons de dignitat i de història.

Penses en aquell llustrat jove que va fugir de València quan va acabar la guerra i, només amb 20 anys a les seues esquenes, va viure cinc anys amagat en aquell forat que ara contemples. En solitud i només amb companyia d'aquell so carregat de records. sol, infinitament sol, en aquella foscor primitiva, com un ésser fecundat a l'interior d'un ventre matern, a una foscor i una solitud terrible, sols amb la companyia del liquid vital vessant-se al seu costat, al seu entorn durant cinc terribles anys.

Recordes també certa silueta que va aparèixer un bon dia a la plaça de l'Ajuntament, a València. Certa silueta penjada d'un arbre amb una aspra corda d'espart. Tenia una vida, una vida i una horta plena d'hortalisses de molts colors, a Beniferri. Els diaris digueren que l'ajuntament va expropiar la seua terra per a construir, la seua terra i, també, la seua vida.
Tot això ho recordes ara, amb el cap dins de la font de la falzia, entre Ròtova i Almiserà, a la comarca de la Safor. Amb el soroll de l'aigua brollant inundant tota la teua ment.