Ara que el món es desfà en llàgrimes, a Chiapas es poden entreveure les llàgrimes mullant els passamuntanyes i les mares a la plaça de mayo tenen un nou motiu pel qual vessar llàgrimes, és quan hem de rumiar la manera més digna possible de retre't homenatge.
És ara quan el carrer ens crida a tots nosaltres per a que, colze a colze, fem trontollar els ciments d'allò que ens fan creure indestructible. Per a que les parets s'omplin de versos i els jardins d'amants. Per a que, junts, omplim de foc els bancs i les casernes.
La teua marxa no pots passar desapercebuda, la teua tàctica serà millorada, la teua estratègia duta a la pràctica de la manera més tendra i forta.
Ara és l'hora de que planegem un bon homenatge per a tu. Serà complicat.
4 comentaris:
"Vengo con las mejillas del insomnio
los pañuelos del mar y de las paces
las tímidas pancartas del dolor
las liturgias del beso y de la sombra.
Nunca he traído tantas cosas.
Nunca he venido con tan poco."
Ara que se n'ha anat ens quedem nosaltres, amb la pell excitada i escalfreds per paraules de qualsevol poema seu, i llancem botelles a la mar amb missatges per si li arribaren, per si Déu -o Troilo- volen ballar-li un tango desgarrador amb les veus mundanes que ens hem quedat cridant passió i comiats pel seu últim exili.
Fins sempre, Benedetti. Plenarem amant els jardins i cridarem rabiant versos que diran que no ens callem.
http://www.goear.com/listen/fd53606/Otra-voz-canta-Daniel-Viglietti-y-Mario-Benedetti-(A-dos-voces)
Si em permets ser un poc políticament incorrecta... la mort de Benedetti em deixa un poc freda. Li tenia estima, una estima literària, heredada segurament. Però d'ençà que vaig veure que s'havia adherit al Manifiesto por una lengua común (o comsevulla que es diga), que el veia amb uns altres ulls.
Em costa pensar que una persona, segons diuen, tan compromesa en tantes causes, no solament no sentira afinitat amb el tema lingüístic, sinó que a més es posicionà en contra...
Jo no entenc tampoc molt de literatura, però en ixe aspecte el trobe també sobrevalorat. El trobe nyonyo i redundant. Té uns quants poemes, els més famosos, que són bons, però en quan lliges un poc més veus que aquestos són els que tenen qualitat, i que la gran majoria són tirant a fluixets. En la meua opinió, eh...
Em sobta que tanta gent li plore d'aquesta manera. I jo mateixa em sorprenc escrivint amb aquesta fredor, però no m'agrada la mitificació, i el que s'està fent amb Benedetti és mitificar-lo. I per a mi, allò del Manifiesto, és gairebé imperdonable...
estic d'acord amb alba.
té obres d'art, però també mediocritats.
O no oblidem que va signar el manifiesto.
D'altra banda, el teu escrit és commovedor, joako.
ens tornem a veure aviat ;)
todo lleno de pequeñas poesías,
de gestos cotidianos como la escarcha,
como el hierro oxidado
o las paredes de un baño de cualquier bar de Malasaña
donde alguien, quién sabe quién,
quién sabe cuándo,
un día le dio por pintar:
Mario Benedetti no ha muerto porque los hombres buenos no mueren jamás.
http://escandar-algeet.blogspot.com/2009/05/gracias-por-el-fuego.html
Mira açò i ja hem dius...
Publica un comentari