el sabor a terra que tenen els teus dits
la terra que se't sol quedar entre les ungles
les teues ungles de mans laborioses
arrelades a la terra
La paradoxa de la formació contínua
-
Estimat senyor Wert: En primer lloc, volia demanar-li perdó. Sí, sí, perdó.
Veurà, jo sóc d’eixa generació perduda que es va creure que el sistema dóna
seg...
Fa 5 hores
7 comentaris:
:)
Raimon fa embogir, fins i tot, al més entenimentat. És el que tenen els artistes de veritat.
Mua!
sempre crida la terra, embogeixen els qui la senten.
tot bé?
Jo no concep l'amor (o el desig, o l'anhel, o l'estima) sense cert regust a terra...
Alguna coseta m'han contat, sí... m'entusiasma la idea! M'agrada veure que no estic sola en açò de voler fer coses, de portar la poesia a un pla real i proper. Diuen que els joves ja no tenim inquietuds, però és mentida. Espere més informació amb delit ;)
alba
Quién es ese Raimon, eh?? Eh?? Y qué haces con él?? Eh??
¬¬
`:P
Ets tot un poeta,benvolgut Joakim.
Records d'un sudaca més exiliat a Barcino.
;)
Per que no:)
Publica un comentari