Recomençament.

Els dies s'allarguen tímidament, a poc a poc. Innocentment fas càlculs per determinar els minuts de sol que s'incrementen diàriament. Mentrestant març t'ha agafat de sorpresa. Els esclats omplin la nit i omplin també els calorosos dies de març, s'apropa el dia de Sant Josep i no pots llevar-te del cap el ritme d'aquell pasodoble: València.
Progrés, Benlliure, Escalante, el solar on s'alçava amb dignitat la casa de la palmera, amb els seus finestrals plens de sol. al carrer Sant Pere. Tot ho veus ara amb altres ulls, acceptes que comença a formar part de tu i estàs orgullós. Vora la mar la vida palpita a un ritme diferent. Ho penses mentre mires eixes estrelles que abans la ciutat t'amagava. Recordes les teues primeres escapades lascives a la Malvarrosa, aquella solitud, aquell silenci sols trencat per la teua respiració i pel balanceig continu de l'onatge. Ara tot ho veus d'altra manera.

Ací el passeig marítim, alternat amb certs poemes de Miquel Martí i Pol. No se si plou on ets, però la pluja fa que et recordi. Més enllà, la eterna silueta amenaçadora de les grues del port, amb les seues grans potes i llargs colls sobresortint de la bruma del matí. Les tapies que avorten les possibilitats de reviure de cada edifici, en contraposició, la roba viva que s'enlaira als balcons, com si foren senyeres de lluita vermelles, de lunars roses i de brodats daurats. El so d'una guitarra a algun portal, plena de dignitat.

Al capaltard seus front la mar i vanament esperes que arriben els vaixells carregats d'homes i de peixos.