Els objectes.

Ahir anares al rastre de les Glòries i la trobares.
Era una fotografia vella, dels anys de la postguerra potser.
La mirarem molt llargament i amb molta cura.
Les vores desgastades, la grogor d'aquell rostres que, des del passat, ara t'observaven per un conjunt d'atzaroses causes.
Cinc innocents somriures adolescents se'ns adreçaven sense saber-ho. Una alegria viva recorria aquelles cares superposades, una darrere de l'altra. Una sinuosa sensació recorria la fotografia.

Era inevitable preguntar-se pel destí d'aquells rostres.
Han de tenir 15 anys
Jo diria que vint.
Què farien l'instant després de que l'objectiu de la càmera les immortalitzara?
Potser la tercera, la que fa la cara més seriosa, jau ara entre terra i fusta a un anònim cementiri de comarca.
Mai no creurien que s'ha parlat d'elles a una humil habitació de la València d'aquest any recen inaugurat de dos mil mou.