Mallorca de poetes eufòrics

Espere aconseguir fer-te algun dia conscient de que aquests hermosos paratges, aquests penyasegats contra els quals xoquen impàvides les ones de la nostra mar i els sinuosos camins entre muntanyes no son més que terres ermes i dessèrtiques si no els compartisc amb tu.
Hi ha finestres verdes obertes a la mar i paredes de calç que ja no aguanten ni un raig més de sol que seràn incompletes fins que no s'ameren amb el suor de la teua esquena nua.
La teua esquena nua espentada pel meu cos.

Ahir li vaig xiuxiuejar a Chopin a l'oida una nova idea que el farà composar una melodia immortal.

La bella dona de cos esvelt.

La bella dona de cos esvelt
La passió i la força
el sentiment i els colors
expressats de qualsevol manera
a qualsevol indret del món

La bella dona de cos esvelt
tatarejant una dolça cançó coneguda
evocant millors temps
mentre passa un drap pels vidres plens de pols
vidres arrapats pel darrer sol

La bella dona de cos esvelt
amb una bata blanca i llarga que cobreix els seus genolls
bata de cenyides teles
a traves de les quals pots entreveure, lleugerament, la forma dels seus mugrons

La bella dona de cos esvelt
asseguda al terra de la plaça major
es banyava de sol i llum
entre els seus dits un Estellés consumit àvidament
per una mirada verd marí, verd vall, verd intens

La bella dona de cos esvelt
amb pas ràpid creua el carrer
amb la cistella plena de vida
carlotes, carxofes, una ceba i dos pimentons
la falda d'estampat florit
i unes cames llargues i sinuoses

La bella dona de cos esvelt
correctament asseguda front al vell i robust piano
del qual treu notes afilades
notes que et marquen com si foren creades a foc calent
passant amb sentiment els seus dits per les tecles, una a una
i només alçant-les amb l'enyorança que suposa abandonar-la
abandonar-la per transportar-la a la tecla del costat
i repetir el meravellós procés creador


La bella dona de cos esvelt ha esdevingut clandestina lluitadora, amb la dolça mirada que li confereix el seu rostre cobert, crea un esclat de colors i ràbia amb la bomba incendiària tota amerada de les llàgrimes vessades sobre ella mentre la confeccionava, mentre la confeccionava amb hàbil gest artesà.
I la seua estela brillant, fulgurant esperança.

La passió i la força, el sentiment i els colors de la vida, tot confluint amb el so d'un vell acordió que prové de qualsevol finestra. Torneu a eixir al carrer i no torneu fins que no siga vostre, conquerit a poc a poc amb subversius gestos quotidians.

Reconstrucció del mapa d'una batalla.

Al dia següent les restes de la batalla encara eren ben visibles. Des de la distància es divisava el negre fum que sorgia des dels interiors de la teua boca i acabava fonent-se amb eixa taca d'humitat que hi ha al sostre, ara esdevingut cel. També es podien percebre les taques vermelles que esquitaven aleatòriament l'escenari del meu coll -punt on es va ballar el tango àlgid de la batalla- i que guardaven als teus llavis escarlates el seu origen últim. Una reguera de cadàvers s'amuntonaven a grapats a un cantó del camp de batalla, descuidadament escampats des de l'interior d'un preservatiu usat.

Havien passat hores, no podies dir quantes doncs amb concretes intencions abolires el temps baixant la persiana de la finestra que enllumenava el lloc del conflicte, sumint-lo a una foscor eterna dins la qual es trobaren els nostres exèrcits, decidits a enfrontar-se en el combat final d'eixa batalla que havia començat hores abans -potser anys- a poqueta llum, amb el jazz com a fil conductor de les nostres tropes i l'hostigament de les nostres mirades. A tal escenari les nostres avantguardes de dents i saliva xocaven constantment i al ritme que marcava un llunyà contrabaix les llengües s'empenyien en valents duels a vida o mort. La meua penetrava a dins teu per omplir-te de poemes. De poemes i de totes eixes coses que no m'havia atrevit a dir-te i per a les quals no trobava les paraules adients perquè, potser, mai no van existir i és ara quan comencen a ésser perquè les evoque.


Historiadors! filòsofs!
Tot aquell que pretenga
reconstruir el mapa d'aquesta batalla
que va sotmetre allò estàndard
allò idèntic
i va instaurar la força de la curiositat
l'energia dels colors
la passió dels impulsos
haurà de cercar les fonts
als amagatalls secrets del teu coll.

Els nostres homes de cossos sagnants, armats d'energia i colors xocaren finalment com un torrent de flors vermelles, amb tota la força de les ones marines. Ara s'arrapaven amb ímpetu les esquenes i es fusionaven amb ungles i dents, es destrossaven amb fàlics punyals i cap dels nostres fidels soldats oposava resistència a la mort que enfrontaven. Un a un es llençaven contra l'enemic com si dugueren els ulls embenats, disposats tots ells a morir estrangulats entre els teus dits, que ara esdevenien dolces armes mortals.

Van ser hores de calorós setge al teu bastió final, d'enfrontaments cos a cos marcats per les notes de Piazzola que van donar com a resultat un meravellós espectacle de cossos extenuats i inerts, tots coberts de fluids provinents del teu indret últim. Sospirs extasiats de plaers ocults.

- Vine, anem a la dutxa junts.
- No, vull recordar-te sempre.