Reconstrucció del mapa d'una batalla.

Al dia següent les restes de la batalla encara eren ben visibles. Des de la distància es divisava el negre fum que sorgia des dels interiors de la teua boca i acabava fonent-se amb eixa taca d'humitat que hi ha al sostre, ara esdevingut cel. També es podien percebre les taques vermelles que esquitaven aleatòriament l'escenari del meu coll -punt on es va ballar el tango àlgid de la batalla- i que guardaven als teus llavis escarlates el seu origen últim. Una reguera de cadàvers s'amuntonaven a grapats a un cantó del camp de batalla, descuidadament escampats des de l'interior d'un preservatiu usat.

Havien passat hores, no podies dir quantes doncs amb concretes intencions abolires el temps baixant la persiana de la finestra que enllumenava el lloc del conflicte, sumint-lo a una foscor eterna dins la qual es trobaren els nostres exèrcits, decidits a enfrontar-se en el combat final d'eixa batalla que havia començat hores abans -potser anys- a poqueta llum, amb el jazz com a fil conductor de les nostres tropes i l'hostigament de les nostres mirades. A tal escenari les nostres avantguardes de dents i saliva xocaven constantment i al ritme que marcava un llunyà contrabaix les llengües s'empenyien en valents duels a vida o mort. La meua penetrava a dins teu per omplir-te de poemes. De poemes i de totes eixes coses que no m'havia atrevit a dir-te i per a les quals no trobava les paraules adients perquè, potser, mai no van existir i és ara quan comencen a ésser perquè les evoque.


Historiadors! filòsofs!
Tot aquell que pretenga
reconstruir el mapa d'aquesta batalla
que va sotmetre allò estàndard
allò idèntic
i va instaurar la força de la curiositat
l'energia dels colors
la passió dels impulsos
haurà de cercar les fonts
als amagatalls secrets del teu coll.

Els nostres homes de cossos sagnants, armats d'energia i colors xocaren finalment com un torrent de flors vermelles, amb tota la força de les ones marines. Ara s'arrapaven amb ímpetu les esquenes i es fusionaven amb ungles i dents, es destrossaven amb fàlics punyals i cap dels nostres fidels soldats oposava resistència a la mort que enfrontaven. Un a un es llençaven contra l'enemic com si dugueren els ulls embenats, disposats tots ells a morir estrangulats entre els teus dits, que ara esdevenien dolces armes mortals.

Van ser hores de calorós setge al teu bastió final, d'enfrontaments cos a cos marcats per les notes de Piazzola que van donar com a resultat un meravellós espectacle de cossos extenuats i inerts, tots coberts de fluids provinents del teu indret últim. Sospirs extasiats de plaers ocults.

- Vine, anem a la dutxa junts.
- No, vull recordar-te sempre.