Dia de Tots Sants

Éreu milers, duts un a un a bruts camions que arribaven un rere altre des de mil indrets diferents. Portàveu marcat amb ferro calent un únic pecat, el de la humil dignitat de resistir. Fóreu duts fins aquests murs pels que ara passe la meua mà, tremolosa de sentir encara el forat del vil metall, l'essència de la vostra sang esquitxant la freda roca. Van ser moltes nits de crits trencant-se sota la tènue llum d'una lluna que no oblida, sota un cel que gairebé 75 anys després encara vos recorda a un dia com hui ruixant-nos lleugerament amb les seues llàgrimes. Vàreu haver de cavar amb mans brutes i cansades els vostres propis nínxols, amb la mirada d'aquell que observa com s'apropa l'hora final i només pot aspirar a veure per darrer cop la llum de l'alba retallant breument l'horitzó, les hortes de Sant Isidre i Patraix, la silueta de València al nord.

Son de quan la guerra; el meu tio Pepe desaparegué a Paterna; mira mamà, ací deu estar el pare; 70 anys viuda, vosté que troba; se'l portaren al convent de Santa Clara. Han passat molts anys i encara queden obertes velles ferides que difícilment coagularan, un secret silenci que ho cobreix tot i l'autocensura d'aquells que ho van viure, que ho van patir, un abans i un després, abans de la guerra, en temps de guerra, una singularització de la guerra que assenyala la seua petjada encara fèrtil als nostres temps. Milers de cossos soterrats al cementiri de València a un dia de Tots Sants ple de roses i nards, un camp saltejat de verds, liles, grocs i escarlates, la dona que neteja pulcrament la làpida del seu home amb un drap, eixe humil nínxol amb el nom gravat a mà directament sobre el guix, el magnànim panteó neo-egipci de la família Llovera. Decenes de milers de cossos sense identificar sepultats sota una terra fèrtil gràcies a la seua força, sepultats sota nínxols construïts a la postguerra, decenes de milers de famílies vagant sense rumb, vessant les seues llàgrimes aleatòriament per si de cas alguna caigués sobre l'exacta parcel·la on jau el seu fill.
Arriba novembre amb el so de l'ocult plor de la dona que, vestida de dol, espera encara l'arribada del seu fill, se'l dugueren a la Model ara fa setanta anys, quan la guerra.