Barcelona.

Barcelona, 1 d'abril de 2008, Arc del Triomf.
La ciutat Comtal m'ha rebut amb un sol fulgurant després d'una setmana a la ciutat dels estels i la pedra, allà on el sol més que inundar-te i banyar-te la cara i cobrir la totalitat dels teus cabells, ara d'or, et consolava. Barcelona sempre m'ha semblat una ciutat plena de contradiccions i contrastos.
Una dona acaba de vendre'm una rosa, de les més maques de Ripollet -afirma amb convicció-, l'empresa on treballava va fer fallida i ara havia de vendre roses i polseres pel centre de Barcelona per sobreviure.

La ciutat amaga entre els seus murs a éssers als quals l'actual ritme de vida, junt amb l'individualisme, ha transformat en anacronismes, junt a mi un grup de avis juguen a cartes al voltant d'un banc front a mi, la partida la dirigeix una dona de veu grossa i xupetí vermell, un vell li retreu algo a crits.
Ahir vaig conèixer a doña Rosa, setanta anys carregava a les seues esquenes d'adolescent de vint, la seua càlida roba reflectia la força del seu esperit. Es guanyava la vida venent roses i mocadors vermells que carregava a una preciosa cistella de mimbre. Em va confessar que li fascinava Víctor Jara.

Barcelona, 29 de juliol de 2008, claustre de l'antiga universitat.
Mai havia tingut tanta raó quan afirmava que Barcelona despertava en mi sentiments tant contradictoris com la vida i la mort, com el sexe i la mort. Fa quatre mesos que vaig trepijar aquesta ciutat per darrer cop i llavors Barcelona se'm presentà altiva, forta, peculiar, hereva d'aquella Barcelona bressol de la flama revolucionària, esperança clandestina durant tantes nits, plena de vestigis d'un temps passat, de runes humanes que observava plens de dignitat.
Hui Barcelona és diferent, els que abans se'm presentaven entranyables i magestuosos, ara passegen un rere altre pel meu costat com a cadàvers que la ciutat ha expulsat del seu si. Titelles humanes, cossos mutilats, emfamolits, torrats pel sol, horribles formes humanes deformades s'amaguen sota elegants xaquetes, Tots han perdut el seny. Els únics ulls que encara miren a les magestuoses façanes modernistes son els de les Nixon de turistes nipons i del nord, la resta tan sols tenen les papereres com a objectiu. Dues dones han xocat a l'entrada del metro automaticament i sense mirar-se al rostre, com resortades per algun complexe mecanisme, s'han llençat tot un grapat de paraules malsonants.

Acabe d'escriure i em done compte sobre quina superficie ho feia, un anunci de l'Avui em demana que envie les meues opinions sobre Barcelona per a que les convertisquen en notícia, tinc temptacions de cercar un locutori i fer-ho.

Barcelona, 13 de setembre de 2008
He tornat a Barcelona, no feia ni 24 hores que l'havia deixada enrrere, però torne a Barcelona. Un dia avorrit i sense perspectives s'ha transformat en una ciutat, Barcelona. He tornat mogut per una passió oculta, per unes ganes tremendes de viure, per esclatar junt a tu amb la força de deu mil primaveres, per a trobar-te aquesta nit entre els llençols del llit d'eixa pensió on vius, ara esdevinguda flama i origen de vida, de força.