He tornat de nou a aquesta ciutat com vaig arribar fa un any, acompanyat per un enrenou de rodes i vies, sense ningú que m'esperara a l'estació -a la xica de la camisa blanca l'esperava cert home vestit de negre i amb mocasins de cuiro-.
València fa un any era de color blau, tot era nou, el Carme va trigar uns mesos en perdre eixe encant de perdre't pels seus carrers -just els mesos que hom triga en aprendre-se'ls-. Recorde aquell home a la plaça de la Mare de Deu, ho recorde ara amb més intensitat que mai: era orb, però sobretot era anarquista, em contà com cremaren part de les cotxeres de tranvias de Barcelona el dia que assassinaren a Puig Antich, allà havia anat a treballar a les obres del metro. Sovint pense si has mort ja. Recorde també a eixa dona de pas àgil que durant la guerra havia dut cada dia dinar a un capellà que va viure eixos horribles tres anys amagat a un clot amb el seu nebot, que li feia companyia.
Reconec que durant aquest mes m'he trobat a faltar molt les pedres que creixen, lascives, sugerents, vora la mar, al costat de certa Ermita que anomenen dels Peixets i que ara evoque al meu pensament mentre et pense i pense en la rodonor del teu cul i com vaig tastar per primer cop la teua llengua tímida que tant em va costar fer despertar. Molt ho he enyorat tot, tan sols en un any la meua ànima ha crescut als fèrtils marges de xufa, sota els xiulits de les gavines ran la mar.
Molt he aprés durant aquests mesos, he aprés a estimar-me el bon menjar, la sardina a poc a poc esmicolada amb uns humits dits d'oli i sal. Dexter Gordon sonant de fons mentre al meu costat s'apila un grapat de llibres: Cortazar, Dostoievski, Shakespeare, Vian... però sobretot estàs tu, Estellés, a tu t'evoque sobretot, un cop més, no em cansaria mai d'evocar-te entre sabors, olors, colors de cuina i sexe.
Dies de sol i nits furtives, recorrent la ciutat i penetrant en la nit, retirant-nos amb la rapidesa d'un espia, nits de lluita, d'alegries i preocupació, de resistència i de tristesa.
Hui uns gitanos han tocat el teclat baix de ma casa, els he llençat una moneda des del balcó. La vida és preciosa.
1 comentaris:
I tu eres genial
:)
Publica un comentari